Carnotita

Carnotita
Fórmula química	K₂(UO₂)₂(VO₄)₂·3H₂O
Epònim	Marie Adolphe Carnot
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.HB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.HB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.23
Dana	40.2a.28.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	crostes, masses terrosses, agregats foliats i granulars
Estructura cristal·lina	a = 10.47 Å, b = 8.41 Å, c = 6.91 Å; β = 103.83°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	groc canari, groc-verd
Macles	{001}
Exfoliació	excel·lent
Fractura	desigual
Duresa	2
Lluïssor	agregats mats, terrosos, cristalls nacrats
Color de la ratlla	groga clara
Diafanitat	semitransparent
Gravetat específica	4,70
Densitat	3,7 a 4,7
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.750 - 1.780, nβ = 1.901 - 2.060, nγ = 1.920 - 2.080
Birefringència	δ = 0,200
Angle 2V	mesurat: 43° a 60°, calculat: 26° a 36°
Fluorescència	no
{{{prop1}}}	sí
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Cnt
Referències	[1][2]

La carnotita és un mineral radioactiu de la classe dels òxids. Va ser descoberta el 1899 per Charles Friedel i Édouard Cumengem, qui li van donar el del químic francès Marie Adolphe Carnot (1839-1920). Dona nom al grup de la carnotita, al qual també pertany.^[3]